Resultados
|
|
|
Ballar (es l'unic que) ens salvarà de Marc Artigau por Artigau i Queralt, Marc, 1984- | Artigau i Queralt, Marc, 1984- [Dirección de escena] | Fauró, Aleix [Dirección de escena] | Roca, Elna [Ayudante de dirección] | Obdulia, Adriana [Vestuario] | Tomasa, Marta [Coreografía] | Espunya, Anna | Solé, Joan [Sonido] | Barragán, Júlia [Intérprete] | Fons, Alexandre [Intérprete] | Giménez, Óscar [Intérprete] | Lizarte, Andrea [Intérprete] | Machuca, Ingrid [Intérprete] | Margarit, Mariona [Intérprete] | Morella, Júlia [Intérprete] | Rosa, Pol de la [Intérprete] | Scapusio, Valentina [Intérprete] | El Borrego [Producción]. Tipo de material:  Película; Tipo de material visual:
videograbación Idioma: Catalán Detalles de publicación: Barcelona, 2022Resumen: No sé quan vam començar a ballar. Suposo que al principi de tot, quan encara els nostres primers ancestres no eren ni el que coneixem avui. Ballàvem abans o després de pintar les coves, ballàvem per celebrar les collites, ballàvem per acomiadar els qui estimàvem. Ballar. No existeix cap altra resposta. Aquesta obra no és cap obra. El començament és el seu final i el final, ja ho veureu, és el seu principi. Com un joc. Però si necessitéssim la convenció de la primera rèplica, diríem que l’acció comença quan Armstrong col·loca el primer peu a la lluna, el 20 de juliol de 1969. Enmig de la generació baby boom (els pares dels nostres intèrprets). I transcorre pel nostre país saltant les lleis del temps i de l’espai fins aquí i fins avui. Al mateix instant que tu, futur espectador, sostens entre els dits aquest programa de mà. Escolteu la història de Roma i del seu fill Ròmul. ¿Què configura la nostra identitat? ¿Què han gaudit o patit els que ens van precedir i què gaudiran o patiran els que vindran? Sospito que el mateix. Però no tinc les respostes. O us respondria ballant. Una vegada, no recordo on, potser a la universitat, vaig llegir: Hi ha una vella maledicció xinesa que diu: Tan de bo, visquis temps interessantsAcceso en línea: Recursos y Ficha del Teatre El Baldà Disponibilidad: Ítems disponibles para referencia: Consulta en sala (1) . Ubicación(es): Argumosa Signatura topográfica: 11183.
|
|
|
|
Ballar (es l'unic que) ens salvarà - La canción de don Federico de Marc Artigau por Artigau i Queralt, Marc, 1984- | Artigau i Queralt, Marc, 1984- [Dirección de escena] | Fauró, Aleix [Dirección de escena] | Roca, Elna [Ayudante de dirección] | Obdulia, Adriana [Vestuario] | Tomasa, Marta [Coreografía] | Espunya, Anna | Solé, Joan [Sonido] | Barragán, Júlia [Intérprete] | Fons, Alexandre [Intérprete] | Giménez, Óscar [Intérprete] | Lizarte, Andrea [Intérprete] | Machuca, Ingrid [Intérprete] | Margarit, Mariona [Intérprete] | Morella, Júlia [Intérprete] | Rosa, Pol de la [Intérprete] | Scapusio, Valentina [Intérprete] | El Borrego [Producción]. Tipo de material: Película; Tipo de material visual:
videograbación Idioma: Catalán Detalles de publicación: Barcelona, 2021Resumen: No sé quan vam començar a ballar. Suposo que al principi de tot, quan encara els nostres primers ancestres no eren ni el que coneixem avui. Ballàvem abans o després de pintar les coves, ballàvem per celebrar les collites, ballàvem per acomiadar els qui estimàvem. Ballar. No existeix cap altra resposta. Aquesta obra no és cap obra. El començament és el seu final i el final, ja ho veureu, és el seu principi. Com un joc. Però si necessitéssim la convenció de la primera rèplica, diríem que l’acció comença quan Armstrong col·loca el primer peu a la lluna, el 20 de juliol de 1969. Enmig de la generació baby boom (els pares dels nostres intèrprets). I transcorre pel nostre país saltant les lleis del temps i de l’espai fins aquí i fins avui. Al mateix instant que tu, futur espectador, sostens entre els dits aquest programa de mà. Escolteu la història de Roma i del seu fill Ròmul. ¿Què configura la nostra identitat? ¿Què han gaudit o patit els que ens van precedir i què gaudiran o patiran els que vindran? Sospito que el mateix. Però no tinc les respostes. O us respondria ballant. Una vegada, no recordo on, potser a la universitat, vaig llegir: Hi ha una vella maledicció xinesa que diu: Tan de bo, visquis temps interessantsAcceso en línea: Recursos y Ficha del Teatre El Maldà Disponibilidad: Ítems disponibles para referencia: Consulta en sala (1) . Ubicación(es): Argumosa Signatura topográfica: 11184.
|
|
|
|
Ballar (es l'unic que) ens salvarà - Mario Bros de Marc Artigau por Artigau i Queralt, Marc, 1984- | Artigau i Queralt, Marc, 1984- [Dirección de escena] | Fauró, Aleix [Dirección de escena] | Roca, Elna [Ayudante de dirección] | Obdulia, Adriana [Vestuario] | Tomasa, Marta [Coreografía] | Espunya, Anna | Solé, Joan [Sonido] | Barragán, Júlia [Intérprete] | Fons, Alexandre [Intérprete] | Giménez, Óscar [Intérprete] | Lizarte, Andrea [Intérprete] | Machuca, Ingrid [Intérprete] | Margarit, Mariona [Intérprete] | Morella, Júlia [Intérprete] | Rosa, Pol de la [Intérprete] | Scapusio, Valentina [Intérprete] | El Borrego [Producción]. Tipo de material: Película; Tipo de material visual:
videograbación Idioma: Catalán Detalles de publicación: Barcelona, 2021Resumen: No sé quan vam començar a ballar. Suposo que al principi de tot, quan encara els nostres primers ancestres no eren ni el que coneixem avui. Ballàvem abans o després de pintar les coves, ballàvem per celebrar les collites, ballàvem per acomiadar els qui estimàvem. Ballar. No existeix cap altra resposta. Aquesta obra no és cap obra. El començament és el seu final i el final, ja ho veureu, és el seu principi. Com un joc. Però si necessitéssim la convenció de la primera rèplica, diríem que l’acció comença quan Armstrong col·loca el primer peu a la lluna, el 20 de juliol de 1969. Enmig de la generació baby boom (els pares dels nostres intèrprets). I transcorre pel nostre país saltant les lleis del temps i de l’espai fins aquí i fins avui. Al mateix instant que tu, futur espectador, sostens entre els dits aquest programa de mà. Escolteu la història de Roma i del seu fill Ròmul. ¿Què configura la nostra identitat? ¿Què han gaudit o patit els que ens van precedir i què gaudiran o patiran els que vindran? Sospito que el mateix. Però no tinc les respostes. O us respondria ballant. Una vegada, no recordo on, potser a la universitat, vaig llegir: Hi ha una vella maledicció xinesa que diu: Tan de bo, visquis temps interessantsAcceso en línea: Recursos y Ficha del Teatre El Maldà Disponibilidad: Ítems disponibles para referencia: Consulta en sala (1) . Ubicación(es): Argumosa Signatura topográfica: 11185.
|
|
|
|
Ballar (es l'unic que) ens salvarà - Part de Marc Artigau por Artigau i Queralt, Marc, 1984- | Artigau i Queralt, Marc, 1984- [Dirección de escena] | Fauró, Aleix [Dirección de escena] | Roca, Elna [Ayudante de dirección] | Obdulia, Adriana [Vestuario] | Tomasa, Marta [Coreografía] | Espunya, Anna | Solé, Joan [Sonido] | Barragán, Júlia [Intérprete] | Fons, Alexandre [Intérprete] | Giménez, Óscar [Intérprete] | Lizarte, Andrea [Intérprete] | Machuca, Ingrid [Intérprete] | Margarit, Mariona [Intérprete] | Morella, Júlia [Intérprete] | Rosa, Pol de la [Intérprete] | Scapusio, Valentina [Intérprete] | El Borrego [Producción]. Tipo de material: Película; Tipo de material visual:
videograbación Idioma: Catalán Detalles de publicación: Barcelona, 2021Resumen: No sé quan vam començar a ballar. Suposo que al principi de tot, quan encara els nostres primers ancestres no eren ni el que coneixem avui. Ballàvem abans o després de pintar les coves, ballàvem per celebrar les collites, ballàvem per acomiadar els qui estimàvem. Ballar. No existeix cap altra resposta. Aquesta obra no és cap obra. El començament és el seu final i el final, ja ho veureu, és el seu principi. Com un joc. Però si necessitéssim la convenció de la primera rèplica, diríem que l’acció comença quan Armstrong col·loca el primer peu a la lluna, el 20 de juliol de 1969. Enmig de la generació baby boom (els pares dels nostres intèrprets). I transcorre pel nostre país saltant les lleis del temps i de l’espai fins aquí i fins avui. Al mateix instant que tu, futur espectador, sostens entre els dits aquest programa de mà. Escolteu la història de Roma i del seu fill Ròmul. ¿Què configura la nostra identitat? ¿Què han gaudit o patit els que ens van precedir i què gaudiran o patiran els que vindran? Sospito que el mateix. Però no tinc les respostes. O us respondria ballant. Una vegada, no recordo on, potser a la universitat, vaig llegir: Hi ha una vella maledicció xinesa que diu: Tan de bo, visquis temps interessantsAcceso en línea: Recursos y Ficha del Teatre El Maldà Disponibilidad: Ítems disponibles para referencia: Consulta en sala (1) . Ubicación(es): Argumosa Signatura topográfica: 11186.
|
|
|
|
Ballar (es l'unic que) ens salvarà - Pica Paret de Marc Artigau por Artigau i Queralt, Marc, 1984- | Artigau i Queralt, Marc, 1984- [Dirección de escena] | Fauró, Aleix [Dirección de escena] | Roca, Elna [Ayudante de dirección] | Obdulia, Adriana [Vestuario] | Tomasa, Marta [Coreografía] | Espunya, Anna | Solé, Joan [Sonido] | Barragán, Júlia [Intérprete] | Fons, Alexandre [Intérprete] | Giménez, Óscar [Intérprete] | Lizarte, Andrea [Intérprete] | Machuca, Ingrid [Intérprete] | Margarit, Mariona [Intérprete] | Morella, Júlia [Intérprete] | Rosa, Pol de la [Intérprete] | Scapusio, Valentina [Intérprete] | El Borrego [Producción]. Tipo de material: Película; Tipo de material visual:
videograbación Idioma: Catalán Detalles de publicación: Barcelona, 2021Resumen: No sé quan vam començar a ballar. Suposo que al principi de tot, quan encara els nostres primers ancestres no eren ni el que coneixem avui. Ballàvem abans o després de pintar les coves, ballàvem per celebrar les collites, ballàvem per acomiadar els qui estimàvem. Ballar. No existeix cap altra resposta. Aquesta obra no és cap obra. El començament és el seu final i el final, ja ho veureu, és el seu principi. Com un joc. Però si necessitéssim la convenció de la primera rèplica, diríem que l’acció comença quan Armstrong col·loca el primer peu a la lluna, el 20 de juliol de 1969. Enmig de la generació baby boom (els pares dels nostres intèrprets). I transcorre pel nostre país saltant les lleis del temps i de l’espai fins aquí i fins avui. Al mateix instant que tu, futur espectador, sostens entre els dits aquest programa de mà. Escolteu la història de Roma i del seu fill Ròmul. ¿Què configura la nostra identitat? ¿Què han gaudit o patit els que ens van precedir i què gaudiran o patiran els que vindran? Sospito que el mateix. Però no tinc les respostes. O us respondria ballant. Una vegada, no recordo on, potser a la universitat, vaig llegir: Hi ha una vella maledicció xinesa que diu: Tan de bo, visquis temps interessantsAcceso en línea: Recursos y Ficha del Teatre El Maldà Disponibilidad: Ítems disponibles para referencia: Consulta en sala (1) . Ubicación(es): Argumosa Signatura topográfica: 11187.
|
|
|
|
Ballar (es l'unic que) ens salvarà - Primer amor i ella de Marc Artigau por Artigau i Queralt, Marc, 1984- | Artigau i Queralt, Marc, 1984- [Dirección de escena] | Fauró, Aleix [Dirección de escena] | Roca, Elna [Ayudante de dirección] | Obdulia, Adriana [Vestuario] | Tomasa, Marta [Coreografía] | Espunya, Anna | Solé, Joan [Sonido] | Barragán, Júlia [Intérprete] | Fons, Alexandre [Intérprete] | Giménez, Óscar [Intérprete] | Lizarte, Andrea [Intérprete] | Machuca, Ingrid [Intérprete] | Margarit, Mariona [Intérprete] | Morella, Júlia [Intérprete] | Rosa, Pol de la [Intérprete] | Scapusio, Valentina [Intérprete] | El Borrego [Producción]. Tipo de material: Película; Tipo de material visual:
videograbación Idioma: Catalán Detalles de publicación: Barcelona, 2021Resumen: No sé quan vam començar a ballar. Suposo que al principi de tot, quan encara els nostres primers ancestres no eren ni el que coneixem avui. Ballàvem abans o després de pintar les coves, ballàvem per celebrar les collites, ballàvem per acomiadar els qui estimàvem. Ballar. No existeix cap altra resposta. Aquesta obra no és cap obra. El començament és el seu final i el final, ja ho veureu, és el seu principi. Com un joc. Però si necessitéssim la convenció de la primera rèplica, diríem que l’acció comença quan Armstrong col·loca el primer peu a la lluna, el 20 de juliol de 1969. Enmig de la generació baby boom (els pares dels nostres intèrprets). I transcorre pel nostre país saltant les lleis del temps i de l’espai fins aquí i fins avui. Al mateix instant que tu, futur espectador, sostens entre els dits aquest programa de mà. Escolteu la història de Roma i del seu fill Ròmul. ¿Què configura la nostra identitat? ¿Què han gaudit o patit els que ens van precedir i què gaudiran o patiran els que vindran? Sospito que el mateix. Però no tinc les respostes. O us respondria ballant. Una vegada, no recordo on, potser a la universitat, vaig llegir: Hi ha una vella maledicció xinesa que diu: Tan de bo, visquis temps interessantsAcceso en línea: Recursos y Ficha del Teatre El Maldà Disponibilidad: Ítems disponibles para referencia: Consulta en sala (1) . Ubicación(es): Argumosa Signatura topográfica: 11188.
|
|
|
|
Ballar (es l'unic que) ens salvarà - Sará perché ti amo de Marc Artigau por Artigau i Queralt, Marc, 1984- | Artigau i Queralt, Marc, 1984- [Dirección de escena] | Fauró, Aleix [Dirección de escena] | Roca, Elna [Ayudante de dirección] | Obdulia, Adriana [Vestuario] | Tomasa, Marta [Coreografía] | Espunya, Anna | Solé, Joan [Sonido] | Barragán, Júlia [Intérprete] | Fons, Alexandre [Intérprete] | Giménez, Óscar [Intérprete] | Lizarte, Andrea [Intérprete] | Machuca, Ingrid [Intérprete] | Margarit, Mariona [Intérprete] | Morella, Júlia [Intérprete] | Rosa, Pol de la [Intérprete] | Scapusio, Valentina [Intérprete] | El Borrego [Producción]. Tipo de material: Película; Tipo de material visual:
videograbación Idioma: Catalán Detalles de publicación: Barcelona, 2021Resumen: No sé quan vam començar a ballar. Suposo que al principi de tot, quan encara els nostres primers ancestres no eren ni el que coneixem avui. Ballàvem abans o després de pintar les coves, ballàvem per celebrar les collites, ballàvem per acomiadar els qui estimàvem. Ballar. No existeix cap altra resposta. Aquesta obra no és cap obra. El començament és el seu final i el final, ja ho veureu, és el seu principi. Com un joc. Però si necessitéssim la convenció de la primera rèplica, diríem que l’acció comença quan Armstrong col·loca el primer peu a la lluna, el 20 de juliol de 1969. Enmig de la generació baby boom (els pares dels nostres intèrprets). I transcorre pel nostre país saltant les lleis del temps i de l’espai fins aquí i fins avui. Al mateix instant que tu, futur espectador, sostens entre els dits aquest programa de mà. Escolteu la història de Roma i del seu fill Ròmul. ¿Què configura la nostra identitat? ¿Què han gaudit o patit els que ens van precedir i què gaudiran o patiran els que vindran? Sospito que el mateix. Però no tinc les respostes. O us respondria ballant. Una vegada, no recordo on, potser a la universitat, vaig llegir: Hi ha una vella maledicció xinesa que diu: Tan de bo, visquis temps interessantsAcceso en línea: Recursos y Ficha del Teatre El Maldà Disponibilidad: Ítems disponibles para referencia: Consulta en sala (1) . Ubicación(es): Argumosa Signatura topográfica: 11189.
|
|
|
|
Ballar (es l'unic que) ens salvarà - Va neixer Roma de Marc Artigau por Artigau i Queralt, Marc, 1984- | Artigau i Queralt, Marc, 1984- [Dirección de escena] | Fauró, Aleix [Dirección de escena] | Roca, Elna [Ayudante de dirección] | Obdulia, Adriana [Vestuario] | Tomasa, Marta [Coreografía] | Espunya, Anna | Solé, Joan [Sonido] | Barragán, Júlia [Intérprete] | Fons, Alexandre [Intérprete] | Giménez, Óscar [Intérprete] | Lizarte, Andrea [Intérprete] | Machuca, Ingrid [Intérprete] | Margarit, Mariona [Intérprete] | Morella, Júlia [Intérprete] | Rosa, Pol de la [Intérprete] | Scapusio, Valentina [Intérprete] | El Borrego [Producción]. Tipo de material: Película; Tipo de material visual:
videograbación Idioma: Catalán Detalles de publicación: Barcelona, 2021Resumen: No sé quan vam començar a ballar. Suposo que al principi de tot, quan encara els nostres primers ancestres no eren ni el que coneixem avui. Ballàvem abans o després de pintar les coves, ballàvem per celebrar les collites, ballàvem per acomiadar els qui estimàvem. Ballar. No existeix cap altra resposta. Aquesta obra no és cap obra. El començament és el seu final i el final, ja ho veureu, és el seu principi. Com un joc. Però si necessitéssim la convenció de la primera rèplica, diríem que l’acció comença quan Armstrong col·loca el primer peu a la lluna, el 20 de juliol de 1969. Enmig de la generació baby boom (els pares dels nostres intèrprets). I transcorre pel nostre país saltant les lleis del temps i de l’espai fins aquí i fins avui. Al mateix instant que tu, futur espectador, sostens entre els dits aquest programa de mà. Escolteu la història de Roma i del seu fill Ròmul. ¿Què configura la nostra identitat? ¿Què han gaudit o patit els que ens van precedir i què gaudiran o patiran els que vindran? Sospito que el mateix. Però no tinc les respostes. O us respondria ballant. Una vegada, no recordo on, potser a la universitat, vaig llegir: Hi ha una vella maledicció xinesa que diu: Tan de bo, visquis temps interessantsAcceso en línea: Recursos y Ficha del Teatre El Maldà Disponibilidad: Ítems disponibles para referencia: Consulta en sala (1) . Ubicación(es): Argumosa Signatura topográfica: 11190.
|
|
|
|
Mierda de artista Ferrán González; Joan Miquel Pérez por González, Ferran | Pérez, Joan Miquel, 1981- | Weht, Paco [Intérprete] | López, Eloi [Intérprete] | Pérez, Joan Miquel, 1981- [Intérprete] | Capdet, Frank [Intérprete] | Rosebud, Nanina [Intérprete] | Reguant, Xenia, 1980- [Intérprete] | Martínez, Gemma [Intérprete] | González, Ferran [Intérprete] | González, Ferran [Mús.] | Pérez, Joan Miquel, 1981- [Mús.] | Serrat, Alícia [Dir. Escen.] | Pérez, Joan Miquel, 1981- [Dir. Mus.] | Brullet, Nil [Escen.] | Cambrils, Laia [Vest.] | Pastor, Albert [Il.] | Aulí, Carles [Son.] | Tomasa, Marta [Coreog.]. Tipo de material: Película; Tipo de material visual:
videograbación ; Audiencia:
General; Idioma: Español Detalles de publicación: Madrid: INAEM, 2014Resumen: "La acción transcurre en Milán, a principios de los años 60. Piero Manzoni regenta una galería de arte junto a sus socios Enrico y Bonalumi. Es un artista reconocido pero vive con la insatisfacción de no lograr vender las obras que él desearía. La novia de Piero, Apollonia, trata de servirle de apoyo, mientras su esperpéntica marchante, Sofía conspira contra él con la complicidad de uno de sus amigos. Cuando el artista está a punto de presentar su última obra, una periodista del Corriere della Sera, Paola, irrumpe en su entorno. Los personajes establecerán un juego de intereses que desencadenarán en hilarantes situaciones llenas de humor. Triángulos amorosos, intereses económicos, traiciones y una animada banda sonora completan el marco en el que Piero desarrolla su obra. La gente tiene pasta y siempre se la gasta...comprando obras de arte sin criterio. Y con total impunidad... La gente tiene mierda, y mierda voy a darles... La gente no distingue el arte de la mierda, por eso voy a darles... MIERDA DE ARTISTA!" ( Fuente: https://madridesteatro.com/mierda-de-artista-el-musical-en-los-teatros-del-canal/)Disponibilidad: Ítems disponibles para préstamo: 1 . No disponible:Uso interno (2). Ubicación(es): Argumosa Signatura topográfica: 9240.
|
