Poètiques coreogràfiques i autors [Recurso electrónico] : ballet contemporani de Barcelona (1977-1996) / Amèlia Boluda Julián

Director de la tesis: Víctor Molina i Escobar

Tutora: Núria Santamaria

La tesi analitza l'ample recorregut del Ballet Contemporani de Barcelona, per la seva peculiaritat històrica i pel seu treball continuat de vint anys, a partir de les poètiques coreogràfiques i dels autors que les van dur a terme, pel fet de ser alguns dels pioners en introduir la dansa contemporània com a nou paradigma de les arts escèniques al nostre país. Un dels trets distintius que s'analitzen en aquesta investigació és que va ser al mateix temps una companyia estable i una plataforma de creació coreogràfica, per on van passar alguns dels coreògrafs més rellevants de Catalunya, en la qual no només hi van treballar creadors de dansa sinó també de teatre i de música. L'anàlisi que es realitza comprèn el llarg període creatiu de la companyia i de les seves diverses, heterogènies, compatibles poètiques que li van atorgar personalitat artística. Es focalitza en aquelles creacions que exploren els problemes que es revelen com a urgents en el període de la transició espanyola i que es van metamorfosant al llarg del temps fins a assolir la seva forma més coneguda en l'estabilitat democràtica dels anys noranta. Mostra els desafiaments als que es veu enfrontada la dansa al llarg d'aquest temps, seguint de ben a prop vuit grans i importants creacions del grup, a partir d'un material crític de l'època. També s'hi recullen els temes de major inquietud, compromís i influència i de la sensibilitat coreogràfica per la que va travessar la companyia, amb les poètiques coreogràfiques que revela i que acaben conformant el corpus del Ballet Contemporani de Barcelona, on s'hi deixa veure una notable influència de "l'esperit dels temps". De tots els temes i problemes urgents que persegueixen aquest ampli corpus, se'n destaquen en aquest estudi dos de valor essencial i de reflexió col·lectiva persistent: la dona i la mort. Aquests dos temes inclouen, com no podia ser d'altra manera, la vida, que ve donada per la dona i és contrapunt de la mort. Mitjançant les poètiques dels diferents coreògrafs estudiats es va caracteritzant la importància de la companyia, per l'obertura i la capacitat d'innovar i de comprendre l'interior d'una tradició que s'havia vist ferida en un país que havia viscut dècades de dictadura. Es tracta d'una investigació que posa de relleu les primeres experiències i la personalitat de la dansa contemporània al nostre país. La forma d'aproximació i les seves conclusions, tal i com es realitzen de manera detallada a cada apartat, permeten rastrejar l'osmosi de les obres coreogràfiques per percebre'n la influència estètica i les característiques específiques, així com els trets distintius dels seus autors que entre altres conformen la història de la dansa contemporània del nostre país.